El meu treball sorgeix d’una vital necessitat d’autoexploració. Cerco la connexió dels meus espais interiors amb la natura per reconèixer el meu imaginari en el meu entorn i reconèixer-me en aquest procés. Reconèixer-me a través de la meva obra significa conèixer el món per extreure’n la seva essència. Allò que és suggerit, insinuat o eteri, que simultàniament és i no és significa el punt d’equilibri que em permet viure aquest sentiment. Per tot això cerco el fons per damunt de la forma, l’abstracció per damunt de la concreció, allò que s’intueix per damunt d’allò tangible. Les meves obres requereixen una lectura atenta, perquè sorgeixen d’una expressió atenta. El macrocosmos i el microcosmos tenen idèntica expressió, parlen el mateix llenguatge. En un sol món hi són tot els altres, la natura és harmonia fractal. Per això aspiro que d’allò que és intangible sorgeixi la cosa tangible, a capturar la forma en la no-forma i així retornar un missatge més seductor, una imatge més poderosa i alhora senzilla. Com a síntesi: el que expressa la meva obra em permet conèixer-me a mi mateixa, doncs actua com un mirall. Allò que reflecteix i com ho reflecteix torna a vibrar en el meu interior tot clarificant la meva percepció, descobrint en aquest procés nous matissos vivencials que retornen a mi en un constant flux de coneixement. Segons diu el principi de correspondència, tal com és dins és fora, tal com és a dalt és a baix, i aquest és el camp de la meva recerca. Jo sóc les meves obres i les meves obres, per conseqüència, són jo.

Rosa Romero Fillat